El Pont Vell de Besalú

       *L’edificació fortificada; construïda al segle XI; és l’única via d'accés al nucli antic.

       *A estat reformat varies vegades al llarg de la història amb pedres naturals del Fluvià, el riu que travessa.

       *Té estructura angular, ja que les roques del riu, que aprofita com a base dels pilars, faciliten aquesta forma.

       *Està constituït per set arcs desiguals que salten de roca en roca.

       *Durant l'Edat Mitjana la torre fortificada que s'aixeca al punt mitjà era el lloc on s'havia de pagar el peatge per accedir al poble.

       *Al 1954 va ser declarat Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional. 

Els banys àrabs

       *Van ser destruïts al 1285, però nou anys més tard, va ser reconstruit seguint un model nord-africà adoptat pels àrabs.

       *L’edifici romànic que té al seu centre un templet octogonal, amb vuit columnes i llanterna exterior.

       *Els capitells estan decorats amb motius vegetals.

       *Van estar en funcionament fins al segle XVI.

       *Al 1618 les monges caputxines van instal·lar el seu convent.

       *Al 1929 s’inicià la restauració i dos anys més tard es declarava monument històric-artístic.

La Catedral de Santa Maria

Catedral

       *L'any 1015 l'estat ruïnós de la catedral va aconsellar la construcció d'un nou temple.

       *La nova catedral romànica, dedicada a Santa Maria, es va consagrar l'any 1038.

       *El temple, l'any 1312 va ser substituït per l'actual catedral gòtica.

       *L'actual catedral s’inicià l'any 1312, i s’ha quedat inacabada.

       *Està dissenyada amb 3 naus i un absis amb girola.

       *La portalada principal tenia una galilea (capella o vestíbul situat a l’extrem oest d’algunes esglésies) sostinguda amb arcs torals. 

Torre de Carlemany

       *L'antic campanar romànic del segle XI, (Torre de Carlemany) està situat en un dels costats de la nau principal de l’església.

       *Es conserven els set pisos; el darrer està reconstruït parcialment.

       *Està decorat amb lesenes (banda vertical en relleu practicada en una façana exterior per millorar la decoració d’una edificació), arcs cecs, finestres geminades, frisos de dent de serra, arcuacions llombardes, construïts únicament amb pedra volcànica negra, seguint un model llombard.

Tapís de la creació

       *A propòsit de les tradicions i costums gironins referits al Dijous Sant, es col·locava majestuosament darrera la porta principal, amb el paviment encatifat.

       *És una peça romànica única en el seu gènere; que consisteix en; un brodat de llí, rectangular i incomplet, de finals del segle XI i principis del XII.

       *Es col·locava en els murs de la catedral durant les grans celebracions litúrgiques.

       *Va ser restaurat l'any 1952.

Torre Gironella

         És una edificació defensiva de l'època romana però que va ser ampliada durant l'època medieval i restà com una de les fortificacions més inexpugnables de la ciutat fins que les tropes napoleòniques van sotmetre la ciutat, va ser parcialment derruïda.

L'església de Sant Nicolau

         *Té una única nau coberta amb volta de canó.  

         *La capçalera està formada per tres absis disposats en forma de trèvol.  

         *Un quart absis va ser trobat durant les obres de restauració, mentres es duien a terme     diverses excavacions; situat a la  nau principal, construida al segle XII. 

         *Els absis estan decorats amb arcs cecs i lesenes.

         *La majoria de pedres estan sense polir.

         *Al 1835 es va utitlitzar com a magatzem de cuir i com a serreria.

Sant Pere de Galligants

*S’inicià l’any 1131 sent de construcció pre-romànica, tot i així, el que queda actualment és de construcció romànica.
                                                                                                                                                                      *Al 1885 va se suprimit com a monestir; els monjos van abandonar l’abadia i l’esglèsia i va passar a dependre de la Col·legiata de Sant Fèlix.
                                                                                                                                                                   *Actualment, acull el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
                                                                                                                                                                                 *Les naus estan separades per pilastres que sostenen arcs semicirculars.
                                                                                                                                                                                       *La nau central té una volta de canó amb quatre arcs torals sostinguts damunt columnes adossades als pilars. 
                                                                                                                                                                     *Té un absis central i dues absidioles  a cada costat. La porta principal està formada per cinc arcs, sostinguts per columnes amb capitells decorats amb animals mítics i estilitzacions vegetals.

Els elements fonamentals de l'arquitectura

Materials

        Els romans van ser uns grans innovadors en l'arquitectura. La introducció de nous materials com el formigó i el maó, juntament amb l'aparició de l'arc i la volta, va permetre fer uns edificis més sòlids i amplis.

Plantes

Una distribució en forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central és la més alta i ampla. Les naus es delimiten per les columnes i parets. 

Sostres

Sostres baixos i parets gruixudes.                                                                                                          Els de la nau central en volta de canó i els de les naus centrals en forma de mitja volta de canó. 

Arcs

Arc de mig punt: és el que dibuixa mitja circumferència amb un únic centre.                         Arcs faixons: són els arcs que sostenen el sostre amb forma de volta de canó.

Murs i finestres

La seva distribució és molt simètrica. Parets gruixudes amb espitlleres (finestres petites i orientades a l'est, oest o sud) i ulls de bou (finestres petites i rodones).                             

Les esglésies tenien poques finestres per evitar que s'ensorrés el sostre, i les poques que tenien estaven orientades cap el recorregut del sol i tapades amb alabastre (no havien descobert el vidre). L'interior quedava molt fosc, que contribuïa a la por que donava a la gent.

Columnes

Les columnes amples, algunes decorades als capitells (normalment les de l'absis) i d'altres no (les que més pes aguanten, com les que delimiten les naus). Les columnes s'uneixen amb arcs de mig punt.

L'art romànic

              Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l’estil artístic anomenat romànic. 

              La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’església van fer que l’art d’aquella època fos essencialment religiós.

              L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia, pel fet que la major part de la població era analfabeta.

              Els principals edificis que es van construir vàren ser: les esglésies i monestirs, les basíliques i les catedrals

              

              L’arqueòleg francès  Charles de Guerville nomenà per primera vegada el terme romànic a l’etapa de l’arquitectura que comprenia des de la caiguda de l’imperi romà, fins al segle XII. 

Les parts de l'Abadia de Cluny

         El claustre, amb un jardí central i una galeria que facilita l’entrada a les estàncies.

         A l’ala nord, la galeria del claustre es comunica amb l’església.

         Al pis superior del claustre es troben els dormitoris dels monjos, que es comunica amb l’església per unes escales.

         Hi ha altres dependències com la casa de l’abat, l’escola de formació dels monjos, el magatzem, la bodega, els estables, l’hort, el cementiri i les habitacions dels pelegrins.

L'Abadia de Cluny

    L’abadia de Cluny es va fundar en una reserva forestal de caça, en el que més tard va ser el municipi francès homònim.

         Situat en el departament de Saona i Loira a la regió de Borgonya, al el centre-est de França, va créixer al voltant de l’antiga abadia.

   En l’actualitat l’abadia de Cluny es pot visitar i tres esglésies(Cluny I, Cluny II i Cluny III), però d’aquesta última només se’n poden veure algunes restes.

Tipus de monestirs

ORDE DEL CISTER

     L’Orde del Cister, en llatí Ordo Cisterciensis, és un orde monàstic de la família  benedictina, fundat el 1098 a Borgonya per Sant Robert de Molesme, com a reforma de l’ordre de Sant Benet amb rigor i carisme.

   ORDE DE CLUNY

         L'orde de Cluny és un orde benedictí (una congregació benedictina que reforma la norma),creat per Guillem I, en un acte redactat a Bourges l’11 de setembre de 909 on cedeix terres de Borgonyà al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze.

 

Les parts d'un monestir

L’Església: Era el lloc on es pregava.Al voltant s’hi anaven formant les despendències necessaries.

        

 El Claustre: Estava construit conjuntament amb l’església. Era de base quadrada i al centre hi solia haver-hi un pou i un jardí petit amb quatre camins.

         

La Biblioteca: Era on els monjos copiaven els manuscrits i llibres antics.

         

La Sala Capitular: Era el lloc de reunió de la comunitat, on es llegien capítols de les            normes de la orde i on l’abad organitzava diferents tasques.

El Calefactori: Era el lloc caldejat del monestir; on anaven els monjos per descansar i entrar en calor.

El Refectori: Era el menjador, i aprop d’ell s’hi trobava la cuina.

La Bodega: Era on s’emmagatzemava el vi.

Les Celas dels Monjos: Era el gran dormitori comú que hi havia a la part superior.

 *També hi havia: horts, l’enfermeria, tallers, estables, molins i locutoris. El cementiri sempre estava en el terreny monacal.

Els monestirs

         Un monestir és un lloc on habiten un o diversos monjos.

         Originalment un monestir era la cèl lula de persones que

         es retiren a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci,

         pregària i mortificació (anacoreta). Els monestirs cristians

         són també anomenats abadies (regides per un abat) o

         priorats (regits per prior). La vida comunitària d'un monestir

         s'anomena cenobitisme, en contraposició amb la vida

         anacorètica d'un ermità.

         La paraula "monestir" també s'utilitza per referir-se a aquest tipus de comunitats d'altres religions (emirats). 

El Castell de Windsor

HISTÒRIA

El castell es va construir durant el regnat de Guillem I d’Anglaterra l’any 1066 essent la construcció de fusta.

Durant la Guerra civil anglesa, el castell quedà parcialment destruït.

Els principals canvis es realitzaren durant el regnat de la reina Victòria I del Regne Unit que establí al Castell de Windsor la seva principal residència.

ACTUALITAT

Actualment, el castell de Windsor una de les residències de la reina Elisabet II del Regne Unit, i es un centre molt gran d’atracció turística.

El Castell de Neuschwanstein

           Història
            El rei Lluís II va deixar la capital,Munic, i es va instal·lar permanentment al castell el 1884 per supervisar la seva construcció. Va ignorar les amenaces per partde la banca estrangera d'embargarles seves propietats, i el 1886 va ser incapacitat. Va morir ofegaten un llac proper en estranyes circumstàncies. Els descendents de Lluís II van vendre el castell al govern bavarès, passant més tarda l'alemany. La quantitat per laqual va ser venut equival als ingressos anuals actuals que el castell obté dels turistes que acudeixen a visitar-lo. El palau és propietat de l'Estat de Baviera, a diferència del Castell de Hohenschwangau, que és propietat de Franz, Duc de Baviera. L'Estat Lliure de Baviera ha gastat més de 14,5 milions d'euros en Neuschwanstein per al manteniment, la renovació i els serveis de visitants des de 1990.

            Actualitat

            Va néixer com una pura fantasia romàntica, una composició de torres i murs que pretenia harmonitzar amb les muntanyes i els llacs. Caprici excessiu per a alguns, homenatge a la imaginació per a altres, combina diversos estils arquitectònics i elseu interior hi ha múltiples peces d'artesania no menys fantàstiques. El seu disseny no és funcional, sinó estètic, i en bona mesura el producte de la ment d'un escenògraf teatral. Per dins, a més de contínues referències allegendes i personatges medievalscom Tristany i Isolda o Ferran el Catòlic, conté una completa xarxa de llum elèctrica, el primer telèfon mòbil de la història, unacuina que aprofitava la calor seguint regles elaborades per Leonardo da Vinci i vistes als paisatges als Alps, incloent una cascada que el monarca podia contemplar des de la seva habitació.

La vida al castell

            Els cavallers es dedicaven a caçar per portar el menjar, les dones filaven,cuinaven i adobaven la roba. El senyor i la seva família en generaldormien en una habitació privada alcostat del saló principal, i els altres passaven la nit al saló. Després de sopar s’aixecaven de la taula i posaven matalassos. Altres dormien el seu lloc de treball.

            En aquesta època es menjava el que els agricultors   oferien i el que s'aconseguia en la caça i el      bestiar. Si elmenjar era abundant, la dieta podia arribar a incloure carn de bestiar o desenglar, juntament amb la de porc, vaca ialtres animal.

Les parts dels castells

El cercat

               És una muralla gruixuda i alta; transitable per un camí que la recorre per la part superior.       A la muralla s’intercalen diferents torres que permeten diferents angles de tir i de visió.   

La torre d’homenatge

            És la torre principal que serveix deresidència del senyor i compleix lesfuncions més destacades del castell,allotjant les estances principals i, devegades, els magatzems dequeviures.Es troba situada a la zonamés protegida dels atacs exteriors; de manera que també podria servir depossible refugi.

                              El pati d’armes

            És un espai central, sovint envoltat dellocs com ara una possible capella,sales de recepcions, l’armeria, lesnaus de les tropes. El pati d’armes eraon es produïa l’entrada al castell; des del qual s’accedia a la resta dedependències, com ara l’entrada a lesmasmorres  o passadissos secrets defugida (reservats als senyors). 

                                 El pou

            Era el dipòsit construït generalment sotaterra que s’utilitzava peremmagatzemar i extreure aigua;gairebé sempre obtinguda peraportacions de ròssec i aigua depluja. 

                                 El merlet

            És cadascun dels espais massissos que alternen amb altres de buits damuntun parapet, formant part d'unacabament fortificat d'un mur od'una torre. Era una fortificació queservia de protecció dels defensors, que amagats al seu darrere podienvetllar l'enemic i llançar-li projectilspels espais buits o pels matacans ambseguretat.

                              La barbacana

            És una fortificació de defensa adicional, en el costat més avançat de la fossa.Protegia portes, caps de pont oqualsevol altre lloc que fos puntfeble.