Els monestirs

Què és un monestir ?
Un monestir és un lloc on habiten un o diversos monjos.

Originalment un monestir era la cèl lula de persones que es

 retiren a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci,

pregària i mortificació (anacoreta). Els monestirs cristians són

també anomenats abadies (regides per un abat) o priorats

(regits per prior). La vida comunitària d'un monestir

s'anomena cenobitisme, en contraposició amb

la vida anacorètica d'un ermità.

La paraula "monestir" també s'utilitza per referir-se a

aquest tipus de comunitats d'altres religions (emirats).

Parts d’un monestir

L’església: Era el lloc on es pregava.Al voltant s’hi

anaven formant les despendències necessaries.

El claustre: Estava construit conjuntament amb

l’església. Era de base quadrada i al centre hi solia haver-

hi un pou i un jardí petit amb quatre camins.

La biblioteca: Era on els monjos copiaven els manuscrits

i llibres antics.

La sala capitular: Era el lloc de reunió de la comunitat, 

  on es llegien capítols de les normes de la orde i on l’abat

organitzava diferents tasques.

El calefactori: Era el lloc caldejat del monestir; on anaven els monjos per descansar i entrar en calor.

El Refectorio: Era el menjador, i aprop d’ell s’hi trobava la cuina.

La Bodega: Era on s’emmagatzemava el vi.

Las Celdas de los Monjes: Era el gran dormitori comú que hi havia a la part superior.

També hi havia: horts, l’enfermeria, tallers, estables, molins i locutoris. El cementiri sempre estava en el terreny monacal